amor fals

jordi · 24 de Octubre de 2007

Jo l'estimaba, mentra ella m'enganyaba.
Jo l'estimaba, mentra ella ja no m'esperaba.
Jo l'estimaba, mentra ella m'odiaba.
Jo l'estimaba, mentra ella m'utilitzaba.
Jo l'estimaba i l'hi demostraba, mentra ella jugaba.
Jo l'estimaba i era feliç mentra amb ella jo estaba.
Jo l'estimaba, pero putser l'agobiaba.
Jo l'estimaba, pero ella no se'n adonaba que jo la meva vida donaba mentres amb ella jo estaba.
Jo l'estimaba i a l'hora l'apreciaba.
Jo l'estimaba, pero ella em refusaba.
I ara tot s'acaba amb un:
JO NO T'ESTIMABA.:: :triste:

::

RINOA · 24 de Octubre de 2007

Ieeep, ieeep, se que potser ho saps, pero compte amb les faltes d'ortografia. En català el pretèrit imperfet de qualsevol verb va amb "v", oki?
Per lo demes, se com et sents i em sap greu nen, ho descrius molt be i aquesta monotonia que es fa notar ens demostra com te l'estimaves::::...endavant, continua sempre, som-hi que tot correra a la mateixa intensitat:S...res ho pot deturar::::. Mil petunetus lleidatans::::
RINOA::::

MP · 27 de Octubre de 2007

Te dejo aquí el comentario que te había hecho en una de las otras dos copias que he borrado de este poema:

JULIA dijo:
Y nos empeñamos en amores que sólo causan daño...

La lírica de la lengua catalana es muy bella al oído.

JULIA

Senofrari · 27 de Octubre de 2007

jordi dijo:
Jo l'estimaba, mentra ella m'enganyaba.
Jo l'estimaba, mentra ella ja no m'esperaba.
Jo l'estimaba, mentra ella m'odiaba.
Jo l'estimaba, mentra ella m'utilitzaba.
Jo l'estimaba i l'hi demostraba, mentra ella jugaba.
Jo l'estimaba i era feliç mentra amb ella jo estaba.
Jo l'estimaba, pero putser l'agobiaba.
Jo l'estimaba, pero ella no se'n adonaba que jo la meva vida donaba mentres amb ella jo estaba.
Jo l'estimaba i a l'hora l'apreciaba.
Jo l'estimaba, pero ella em refusaba.
I ara tot s'acaba amb un:
JO NO T'ESTIMABA.::::

Tristos versos que expressen sofriment. T'ha quedat maco. Ànim!

amor fals

jordi

Poeta recién llegado

RINOA

EXPULSADA

MP

Tempus fugit

Senofrari

Invitado